Hi ha vegades que em fa l’efecte que el nostre món no ha avançat gaire d’ença l’Edat Mitjana, que vivim com un petit senyor feudal, contents i en l’abundància, protegits per altes murades mentres a fora els serfs a penes si tenen prou per subsistir. A vegades, el senyor surt a mercat i pel camí deixa caure algunes monedes, o va a la guerra en contra d’altres senyors, o, si els vilatans es revolten, els castiga.

El petit senyor feudal, que viu content i en l’abundància, reparteix feines que ell no vol fer i està content de la seva caritat, de la seva justícia, del seu statu quo i no veu perquè modificar-lo.

Avui llegeixo que els Estats Units tancaran la seva frontera amb Mèxic amb un mur, per frenar l’entrada d’immigrants. Aquí ja tenim els murs de Ceuta i Melilla i intentem blindar tota la façana marítima de la Unió Europea, des de les Canàries fins a Itàlia.

Anem construint el castell.

M’agrada la idea de n’Arnau:

em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desevolupament tecnològic de l’anomenat tercer món

Els dos projectes que ha mostrat fins ara, Kivo i Ndiyo, mostren com la imaginació i les xarxes socials poden fer molt per al desenvolupament… però no només al tercer món.

Perquè no ens apliquem nosaltres també algunes d’aquestes solucions, d’aquests conceptes? No parlo d’aprofitar-nos de tecnologies que ens poden sortir més barates, parlo d ‘aplicar-nos realment conceptes com comunitat, reaprofitament, ajuda, suport…

Això és el que John Battelle es demana al seu blog.

És a dir, els sistemes d’etiquetat com del.icio.us, fins a quin punt poden servir una informació realment relevant per a qui fa la cerca? És més útil l’etiquetat explícit o l’implicit?

Els sistemes d’etiquetat actuals es basen totalment en el criteri individual de cada un dels seus usuaris, i, per tant,pot haver-hi tants criteris com usuaris (si no més!). Així, si fem servir l’exemple de que dos usuaris poden etiquetar la mateixa cosa de dos maneres de diferents, com ho faran mil usuaris? i deu mil? Hi haurà deu mil criteris? Quin us pot tenir això? El fet és que l’augment d’usuaris no implica un augment de criteris del mateix ordre, sino que aquests s’agrupen, s’ajunten, i el número d’etiquetes és molt inferior al número d’usuaris que ha etiquetat individualment determinat element.

Pot ser util aquest etiquetatge per a la resta d’usuaris? S’hauria d’etiquetar pensant en la resta d’usuaris? Epistemographer posa un exemple molt clar del rol que juga la intencionalitat (això és, què volem fer) quan estem etiquetant: si etiquetem pensant en l’ús que li donaran els altres, molt possiblement perdrem la pròpia utilitat del sistema, perquè estarem pensant en esquemes o criteris comprensibles per tothom que no tenen perquè coincidir al cent per cent amb els nostres.

Què fer, doncs?
(more…)

Aparte del baile de cifras sobre el número de asistentes a la manifestación del sábado en Madrid en homenaje a la Constitución, a saber:

• 200.000 según el PP y el gobierno de la Comunidad de Madrid (feliz coincidencia, por fin, los organizadores y un gobierno de acuerdo…ups! que son del mismo signo político? Ay, ay…),
• 47.000 según un cálculo del país,
• 50.000 según el manifestómetro…
• y miles (o la Plaza del Sol llena), según otros medios

han sido bonitas las frases del discurso del señor Rajoy el pasado sábado:

“No formamos una nación de naciones, sino una nación de personas, de ciudadanos libres e iguales”

Claro, señor Rajoy. Y por eso precisamente unos cuantos de esos ciudadanos libres no tenemos la libertad de poder vivir enteramente en una lengua que no sea el castellano, o pregúntele a los homosexuales si pueden ser iguales que los heterosexuales en según qué temas, por ejemplo. Y no se olvide de confundir iguales con igualados, que son palabras que se parecen, pero no quieren decir lo mismo exactamente.

“No estamos sometidos al dictado de un tirano, de un partido totalitario o de un credo nacionalista”

Estooo… están hablando de ustedes mismos, verdad? Es un ejercicio de autoayuda, seguro.

“El futuro común no se construye con radicalismo, intolerancia y mal talante”

Bravo, bravo! Y ahora, aplíquense el cuento. Sobretodo sus voceros, se llamen éstos Zaplana, Acebes o Jiménez Losantos.

Es lástima, porque las frases, extraídas de su contexto, hasta suenan bien, y dicen cosas con las que todos podemos estar de acuerdo e incluso defender. Pero puestas en su contexto, y no me refiero sólo a la manifestación del sábado, sino a la carrera por la conquista de la calle a la que se ha lanzado el PP últimamente, tienen una lectura muy diferente.