Connexions

Llegint “El origen perdido“,de Matilde Asensi, vaig trobar-me la idea d’una llengua primigènia, mare de totes les altres, lligada directament a la estructura del cervell humà. Aquesta mateixa idea la vaig trobar també a “Snow Crash“, de Neal Stephenson. Què curiós, una llengua lligada directament a l’estructura del cervell i que, per tant, pot accedir a les estructures més internes d’aquest. Això, però, no son pas ocurrències novelesques dels autors dels llibres, sino que son idees basades en teories científiques (la hipòtesi monogenètica). Llegint “En busca de la lengua perfecta“, d’Umberto Eco, trobo els intents que s’han fet mitjançant aquestes teories per trobar quina pot ser la llengua original de la humanitat o, si més no, d’aproximar-s’hi. D’altres, però, també han buscat sistemes de comunicació universals o perfectes, com per exemple Ramon Llull, que va idear un sistema per convertir musulmans i jueus, o el seu contemporani jueu, Abraham Abulàfia, cabalista que pretenia trobar la llengua original de Yahvé consignada a les permutacions de les lletres de la Torah. I a Abulàfia i la seva càbala me’l torno a trobar a “La derrota de l’àngel“, d’en Villatoro, sense oblidar que és qui dóna nom a l’ordinador d’un dels protagonistes d’”El pèndol de Foucault“, també d’Umberto Eco…

Curiós, com les idees et permeten navegar geogràfica i temporalment, com es connecten i mantenen una mena de diàleg atemporal, com es cabalquen i es solapen, es complementen i s’estiren, s’expliquen unes a altres o s’usen unes altres… curiós, com tot està lligat, encara que no ens ho pensem.

This entry was posted on Tuesday, December 20th, 2005 at 11:59pm and is filed under Una mica de tot..., [ct]. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response or trackback from your own site.