Les històries naturals
Avui m’he fet amb un exemplar de “Les històries naturals”, d’en Perucho. La veritat és que li tenia ganes, però se’m va escapar el dia que el donaven amb El Periódico, problemes de fer més d’una col.lecció d’aquests de diaris alhora (i és que la de còmics d’El PaÃs no està gens malament).
Tornant al tema, m’he fet, com deia, amb aquest llibre, i tant bon punt com acabi el que tinc ara entre mans, l’ataco. A la contraportada diu:
Esplèndida combinació de novel·la d’aventures, novel·la gòtica i novel·la històrica, amb una sà via amalgama d’erudició i d’invenció conerteix la Catalunya de la primera meitat del segle XIX en matèria literà ria amb la introducció d’elements fantà stics.
Ium! A per ella!
Si és com els irrepetibles “Contes de l’Alhambra”, de Washington Irving, o com el “Manuscrito encontrado en Zaragoza”, de Jan Potoki, será un euro fantà sticament (ups!) ben invertit.
June 16th, 2005 00:50
Igual? No, és diferent. Però és un euro ben invertit.
June 16th, 2005 01:49
No sé… Sempre he pensat que “les històries naturals” és un llibre sobrevalorat. Lifalla el ritme i no és pas el millor exemple de la tà cnica de Perucho de combinar narració i erudició. En altres llocs aquesta combinació esdevé mà gica i creadora. En aquest llibre, en canvi, a mi em sembla una mica feixuga i mal engiponada. Per mi que a Perucho li va faltar un bon conseller.
Ja m’ho dirà s.
June 17th, 2005 22:30
Qwert, ja t’ho diré. Tot i que no he llegit res fins ara d’en Perucho, i per tant em faltaran elements de judici (o de comparació)… Ara, no em negarà s, com diu en Pere, que és un euro ben invertit.
Sobrevaloració per sobrevaloració, segur que millor que els un inverteix a vegades, tot i sabent-ho, en segons quins best-sellers. I és que sóm els únics que piquem dues vegades amb la mateixa pedra, no?
June 21st, 2005 17:07
No et sabrà greu llegir Joan Perucho: saber dosificar l’erudició no és fà cil i aquest autor sol sortin-se’n prou bé.
June 24th, 2005 19:33
sÃ, sÃ, sÃ. Per un euro jo també me l’hauria firat. Llegeix-lo, és ver el que et diu Dafnis. I conta’ns-ho