La industrialització de la barbàrie

Al llarg de tota la història de la nostra espècie hi ha hagut crims, matances, destrucció i mortaldat.

Des de sempre, per desgràcia, s’ha matat en nom de Déu, d’una raça, d’una idea, d’un imperi o gratuïtament, sense més. I s’ha cremat, trinxat, destruït, tirat a terra i destrossat qualsevol cosa que no agradés. Ja destruïm i tirem sal sobre Cartago, cremem els llibres dels maies o de grecs i romans en nom de Déu, pelem directament el que no creu en el mateix que nosaltres, o intentem recrear les estepes asiàtiques a cavall al cor d’Europa, no es salva ningú. Exemples, els que volguem.

I tot i progressar, aquestes idees malinterpretades, iluminacions messiàniques, la set de poder o la incomprensió vers l’altre tornen una i altra vegada.

Mentrestant, hem desenvolupat la tecnologia i la indústria, hem arribat als últims racons del món i ens comuniquem i movem ràpidament, hem multiplicat la nostra força i hem aplicat tots aquests coneixements tècnics també (o gràcies a) la indústria de la guerra.

I quan es combina tota la força de la societat industrial, tota la tecnologia i la planificació modernes amb les idees més humanes i equivocades que hi pot haver, amb la incomprensió i l’odi vers l’altre, apareixen monstres, monstres terribles: siguin les matances de búfals des del tren al s. XIX a Amèrica, el genocidi armeni a les acaballes de l’Imperi Otomà, la Shoah jueva, la revolució cultural xinesa o els khmers rojos, per acabar amb l’ISIS i l’anorreació que pretenen de tot allò que no sigui el que ells interpreten com a musulmà, siguin persones o idees i cultura.

No cuidar el que ens fa persones, no entendre’ns els uns als altres i no respectar el que no és com nosaltres, no cultivar la cultura ens porta a la deshumanització, ens aboca a l’ús de tots els recursos moderns per destruir l’altre: la industrialització de la barbàrie.

Tagged , , , ,

Equips i compartició de coneixements: una millor Administració

Al I Congrés de Govern Digital s’hi van dir coses interessants (vegeu-ne el resum de la XIP), jo m’en quedo amb dues

[..]encara que les administracions no han estat dissenyades per innovar, és inajornable marcar-se reptes, que ajudin a implementar idees innovadores per canviar les rutines ineficients actuals.

[..]governança de la transició a la digitalització, gestió de recursos humans, reutilització del coneixement, col·laboració pública i privada, compartició d’infraestructures, transició de productes a serveis, interoperabilitat, seguretat, presència a les xarxes socials, gestió del funcionament de les ciutats i de les necessitats dels habitants.

Per tant, smart cities, si, i transparència i opendata, però és cada vegada més imperatiu un canvi de les formes de treballar: no ens podem saltar els marcs legals, garants d’una correcta actuació, però no caldria potser actualitzar-los d’acord amb les noves possibilitats? I no caldria ja, sobretot, no només modernitzar les eines sino també modernitzar els processos i els funcionaments interns, flexibilitzar les estructures i les tasques de cada un, donar més llibertat i responsabilitat als diferents actors?

En l’àmbit de les TI, ho esmenta adalt: col·laboració pública i privada i interoperabilitat, i també la compartició d’infrastructures (les administracions com a plataforma?) o, fins i tot, la compartició de coneixement i d’eines: seria viable, un repositori comú, à la github, per desenvolupar eines comuns i fer les particularitzacions necessàries? Com aconseguir usar a nivell intra i interadminstratiu eines col·laboratives per compartir coneixements i experiències? Podem aplicar uns esquemes de treball col·laboratius similars als del món del sofware lliure, crear comunitats que tirin del carro?

Penso que cal establir relacions de confiança fermes en l’àmbit intern, que només poden provenir de treballar amb qualitat i ser efectius en les tasques pròpies: això és el que realment pot donar seguretat als altres i permetre formar equips de treballs basats en la col·laboració, base per una compartició posterior a més gran nivell.

Cal la transició d’una jerarquia departamental, d’uns grups establerts per criteris administratius a uns equips de treballs establerts per habilitats (meritocràcia) i amb objectius definits.

Tagged , ,

Les administracions com a plataforma

Usar els serveis propis del govern com una plataforma que pugui ser usada per tercers és una molt bona idea. En Dave Briggs explica i expandeix una idea inicial del Servei Digital del Govern Britànic en aquest sentit.

Blocs de construcció

Si utilitzem les diferents peces que componen els diferents sistemes com elements intercanviables que poden ser usats en diversos llocs, en comptes de repetir funcionalitats en sistemes verticals, estalviem despeses, reduim temps i facilitem el manteniment. I si a això hi afegim la possibilitat de reutilitzar aquestes mateixes peces en sistemes foranis al nostre, però amb les mateixes o similars necessitats, ja no només som nosaltres qui estalviem, l’estalvi és ara compartit també per la resta d’usuaris.

Com el mateix Dave diu, és una aproximació a una arquitectura orientada a serveis.

Fins aqui, sobre el paper, i sobre una única administració que doni servei a d’altres (siguin empreses, particulars o altres administracions) tot clar.

Però com apliquem aquesta reutilització a una estructura de govern de diversos nivells? Pensem en Catalunya, i apliquem els dos nivells de govern més propers: local i autonòmic.

Com fem que aquests dos nivells comparteixin aquestes peces? Segur que tenen elements comuns entre els diferents nivells, i està clar que tots els ajuntaments tenen les mateixes obligacions i necessitats, per tant sembla fàcil, en teoria, començar a pensar aquests blocs.

Però després resulta que cada casa aplica la seva recepta: les seves ordenances, les seves característiques i estructures de dades, i cadascú té unes regles de negoci similars però no iguals.

Això implica que el sistema a construir ha de ser enormement flexible, parametritzable i modular, per no parlar de les diferents tecnologies i llenguatjes que cadascú té a casa seva.

Així, com ho fem? Dissenyem un sistema tipus SaaS, parametritzable, però centralitzat i coordinat per algú? Es generen unes forges comunes a tothom, amb exemples en diferents llenguatjes i uns repositoris públics que es vagin actualitzant? I els grups de treball? Horitzontals, o liderats per algú? Podem usar un model de coneixement i programació similar al de l’Open Source, crear comunitats i establir ponts, distribuir coneixement i aprofitar esforços?

Els reptes tècnics i de coordinació son enormes, pero la idea és molt interessant i és la direcció en la que cal treballar per aprofitar millor recursos i coneixements.

Tagged , , , , ,

Privacitat i controls no garantiran la llibertat

Torna a planar sobre nosaltres les retallades de llibertat en nom de la nostra mateixa llibertat i seguretat.

Poques hores després de la manifestació de París, es demana revisar Schengen, crear més llistes i més registres i fins i tot Cameron planteja la burrada de prohibir el xifrat en les comunicacions.

Totes aquestes mesures i declaracions fan plantejar-se molt seriosament on viuen o què pretenen aquells que ens governen i a qui votem. Si la fotografia de la capçalera política de la manifestació, separada de la manifestació real, és d’una claredat encomiable (per més que s’entengui que hi ha d’haver unes mesures de seguretat), les propostes posteriors encara fan més gran aquesta divisió, i fan dubtar molt de qui les diuen.

Més controls i més seguretat, diuen. Però d’on sortiran els cèntims per aquesta seguretat? I serà efectiva? Perquè no mirem d’on van sortir els terroristes, fills d’Europa? No seria millor invertir en educació, en que no hi hagi guetos i en donar més oportunitats a tothom? Molts, si no la gran majoria dels extremismes, es nodreixen de persones desesperades, sense futur, a qui se’ls dóna un objectiu.

Prohibim el xifrat? Clar. I deixem que qui no el tingui prohibit en faci ús, en d’altres països, i aixequem barreres artificials a Internet per poder-ho controlar: segueix molestant, o desorientant, que la xarxa encara pugui ser una ZTA de vegades. Oblidem també doncs que, quan volen, com va demostrar Snowden, ja tenen eines molt potents per desxifrar, i que les metadades associades als missatges no van xifrades. Però prohibir el xifrat abaratiria el control i el seguiment, això és cert… tot i que quan parlem de prohibir, ho fem de cara a la ciutadana, entenc: els cossos i forces de seguretat de l’estat (dels estats) sí que tindran aquest privilegi, segurament. I sí, ara vivim en estats democràtics, i no hem de témer res, fins que mirem com avança el Front Nacional o Alba Daurada, sense anar gaire lluny.

No es pot ni restringir llibertats ni atacar la privacitat ni els drets personals en nom d’una suposada seguretat. No podem permetre que es faci contravenint allò que es diu defendre, no podem deixar terroritzar-nos. Anar per aquest camí seria, precisament, atacar la llibertat de premsa, d’opinió i d’expressió que significa “Charlie Hebdo”: el simple fet de proposar aquestes mesures no es pot agafar ni amb ironia, de tant mal gust que és la broma.

Tagged , , , , ,

Any sortint, any entrant

Acabem l’any.

Diaris, revistes i televisions fan resums, llistes de fets i llocs, simplificacions d’un món tan complex com sempre, visions fugisseres segons l’impacte mediàtic. Google ens mostra les paraules més buscades, el món segons les cerques, interpretant els nostre interessos. Twitter ensenya les converses d’un món suposadament global. Facebook indica el que creu que ha estat el millor del teu anys segons la imatge que tu has volgut mostrar: una imatge d’una imatge, un joc de miralls digital.

I nosaltres?

Enviarem correus de felicitació, algun dm al twitter i saludarem l’any a les xarxes socials, enviarem whatsapps de felicitació abans de les campanades, o tot just passades, i publicarem fotos de celebracions i serpentines.

Un cop fet tot això, pareu, deixeu mòbils, no els torneu a tocar i mireu els que teniu al voltant. I penseu en el que heu fet durant l’any, i en el que ha estat important per vosaltres (no en el que us diuen que heu fet) i en el que voleu per l’any entrant.

I, ara sí, saludeu al 2015 i agafeu forces, que això continua.

Tagged ,