En el poc temps que fa que hi puc accedir, ja he fet més ús del Buzz que no pas del Google Wave. Com afectarà això a converses en d’altres llocs o en d’altres mitjans (el correu, per exemple) no ho sé: encara no acabo de veure què pot significar que tothom que és contacte teu et pugui seguir (hi tinc barrejada gent de molt diversos perfils, al gmail) el que vas dient, o com pot afectar això a converses en llistes de correu (són potser móns diferents?)…

Ara per ara, prefereixo tenir perfils separats en serveis separats, perquè així puc diferenciar les converses: el que dic a facebook potser no interessa als contactes de twitter o a algunes llistes de correu, on no tendria sentit… En canvi, em fa l’efecte que Buzz si que ho barreja, això.

Tampoc acabo de veure clar que sembla només hi podrà conversar qui sigui usuari de Google, a diferència d’altres serveis, com twitter (si tens perfil públic, és clar) o xerrades a llistes de correu, però és normal que tothom escombri cap a casa (mirem si no Facebook).

Però cal reconèixer que és engrescador, i dinàmic. Potser massa: no sé si serà la novetat, però és un element més de distracció, segons com es miri.

Que Google hagi anunciat que deixa de donar suport a navegadors antics, entre els quals s’inclou l’Internet Explorer 6, hauria de fer pensar Microsoft… Aquest navegador encara és < href="http://es.wikipedia.org/wiki/Internet_Explorer#Cuota_de_mercado">usat per aproximadament un 20% dels usuaris a gener de 2010, el que no és un número menyspreable, i la decisió de Google tampoc no deixa de tenir els seus riscos.

Microsoft ja fa temps que hauria d’haver tret un patch per a l’IE6 que arreglés alguns dels principals problemes que té (seguretat, ajustament a estàndars, etc…) o bé fer que l’IE7 fos compatible amb versions anterios a Windows XP (encara hi ha un parc de W2000 prou ample), però no ho ha fet ni ho farà: a despit del que puguin dir de millorar experiències d’usuari i demés xorrades, el que interessa és tenir lligat a l’usuari: un IE7 que et lliga a Windows XP et pot obligar a canviar de Windows i actualitzar llicències, mantenir la compatibilitat enrera no suposa cap benefici econòmic.

La decisió de Google pot ser arriscada? Segurament no: quants dels usuaris de Google Docs deuen usar IE6? I els que l’usin, segurament podran instal·lar-se sense gaire problemes un Firefox o un Chrome, per citar-ne un parell (Google ja s’encarregarà de donar les alternatives que consideri), de manera que s’estalvien futurs problemes a un cost petit. Problemes, a més, no potser d’un gran cost econòmic, però que si els poden afectar a nivell de prestigi.

En aquest sentit, i malgrat les notícies sobre Google que van sortint de tant en tant, la manera de fer d’ambdues empreses continua sent molt i molt diferent: Google treballa sobre estàndars de la web, Microsoft segueix intentant escombrar la web cap a casa seva (heu provat de fer servir la versió web de l’Exchange amb un navegador no Microsoft? Sempre té moltes més utilitats en un IE que en d’altres).

Tot plegat, però, no deixa de ser un altre capítol per controlar o no perdre més quota de mercat: Google Docs/Office Live, IEs/Chrome, Google/Bing…

Ja és oficial: Ascó presentarà candidatura per tal que s’hi faci el famós MTC, el magatzem de residus nuclears centralitzat, un assumpte del que els mitjans d’informació n’han anat ben plens aquests dies.

I això és precisament el que em xoca: tant com s’ha informat d’actes, assembles, declaracions de polítics i contradeclaracions, de pressupostos i plans, encara continuava tenint la sensació de no estar informat del tot, de no saber pros i contres del magatzem, o del perquè de la candidatura.

Avui un amic de per aquelles terres m’ho ha explicat en quatre frases: el poble viu d’allò, de la nuclear, i té un nivell de vida gràcies a això que sobrepassa amb molt el de la zona; sí es veritat que hi ha molts càrrecs mitjans i alts de la central que potser no viuen al poble, sino a poblacions costaneres, però també és cert que la central ha donat feina a molta gent, i que noves generacions ja més ben preparades sí que opten a aquests llocs, afiançant població al territori… si fa no fa, i pensant una mica, tot això se’ns pot ocórrer. Però m’ha donat un argument que, de tant obvi, ni se m’havia passat pel cap: la central és allà, ja hi és, no la mouràn. Què vol dir això? Que, encara que no facin el MTC, la central, les seves instal·lacions i els terrenys ja estan contaminats, s’han de tancar i no deixar accedir ningú. Tant per tant, potser millor treure-li algun rendiment, no? Si parléssim d’un lloc on s’ha de fer de bell nou el magatzem, les coses serien d’una altra manera…

El President Montilla deia ahir, crec, que Catalunya ja contribueix prou en temes radiactius perquè genera el 40% de l’electricitat d’origen nuclear de l’estat, i apel·lava a una versió inversa de la solidaritat interterritorial… el que no va recordar de dir és que, tot i així, Catalunya és importadora d’energia, en consumeix més de la que produeix.

No val tampoc l’argument que el magatzem és temporal: qui mourà els milers de tones de residus radiactius d’aquí 60 anys? I el transport, els riscos i altres punts inherents a la centralització? I també caldrà repartir bé entre el territori els cèntims promesos o veure què en queda després de construir el magatzem (en Marià Hierro ho explica molt bé)…

No estic a favor del magatzem, però és curiós com quatre frases m’han permès comprendre millor els arguments de l’altre cantó. Potser no tanta política ni informació puntual, sino una mica més de fons i explicant l’entorn i les circumstàncies ens faria entendre millor les coses.