Quasi un bloc

Sant Llorenç del Munt és una muntanya de referència al Vallès i al Bages: domina el paisatge i marca el caràcter de les dues planes, de les aigües (escasses) que hi baixen. Per molts dels que hi vivim a prop és, també, una referència personal, vital. En Vicenç Villatoro n’ha escrit un llibre, i a Núvol hi trobareu una bona explicació, molt més bona de la que jo pugui fer. Jo l’he gaudit, per l’estil (o barreja d’estils), pel llenguatge emprat, per les històries i per, suposo, sentir-m’hi molt, molt reflectit en la manera de sentir la muntanya, en expressions, sentiments i vivències que son meves, que les sento igual: ...

Una visió molt optimista sobre l’ús i coneixement de la llengua al 1975 (1a edició): Avui dia, per més que perdurin deficiencies i ròssecs difícils d’eliminar, és evident que l’ús de la llengua catalana ha entrat en un procés irreversible d’extensió i de millora. No farà sinó créixer la consciència, cada dia més sentida, que tots els qui viuen a Catalunya necessiten aprendre o perfeccionar el coneixement de la llengua del país. ...

En Joan Marc reflexionava fa uns dies sobre quin serà el paper de la IA en les feines futures, i arriba a la conclusió que és probable una redefinició dels llocs de feina: No crec que la IA ens acabi prenent la feina a la majoria. Però sí que ens obligarà a canviar la manera de treballar, a formar-nos constantment i a repensar quin valor real aportem com a persones. I si, existiran llocs on a més automatizació, més necessitat hi haurà d’un criteri humà per a la supervisió de la feina automatitzada, o per l’aportació del criteri personal i únic, creatiu, de l’humà: ...

Kev Quirk ens convida a comunicar-nos entre nosaltres, a contestar a algú que ha escrit un post, sigui per correu o per comentaris. Pot semblar una ximpleria, una cosa sense gaire transcendència… però té tota la raó del món: el fet que algú es prengui el seu temps per contestar-te un post, per fer-te una observació qualsevol, és important perquè, d’alguna manera, allò que tu has escrit li ha fet venir alguna idea, algun comentari, el que sigui. ...

El soma d’Un món feliç d’en Huxley era una droga que prenien els infeliços habitants d’un món futur per evadir-se de la realitat que els envoltava1. El soma original era una beguda narcòtica vèdica de quina s’ha perdut la recepta original, però que permetia separar el cos de l’ànima, de la ment (més enllà dels rituals originals, és la idea i l’ús que en fa Huxley per la seva droga imaginària). ...

Quan parlem de la informació que les xarxes socials, les operadores o qualsevol que ens serveixi contingut o informació a través d’Internet, pot saber de nosaltres, sigui en un moment determinat o en diferents vegades, tant de diferents dispositius com des de diferents llocs, pensem en les apps i en la informació que “roben” del dispositiu, o en les cerques que fem (identificats) en un o altre cercador, en el que demanem a la IA, o en el que li demanem als altaveus que ronden per casa: en resum, en tot allò que fem quan ja ens hem identificat amb el nostre usuari aquí o allà. ...

Al 2022 vaig canviar la gestió dels continguts del blog de Wordpress a Hugo, per generar un codi més net, més lleuger i més àgil. Ara bé, Hugo genera la pàgina sencera de manera offline i em calia pujar-lo cada vegada al servidor1. Durant un temps he anat tirant del bonic mètode de pujar-ho tot per FTP al servidor… però això és lent, ineficient, feixuc i repetitiu. Una murga d’opció. Així que, per ganduleria, he fet un petit script en bash per agrupar tota la feina en una crida i estalviar temps i errors (a github: https://github.com/mnguerra/deployhugo2web) ...

Aprofito els dies de festa per ordenar i renovar una mica la pintura del blog: He posat la taula de continguts i d’articles relacionats a un costat, i deixo el cos central per contingut. Canvio la lletra del cos central a serifa, m’agrada més pel contingut dels articles. La resta (menús, llistats, etc.) la informació d’ús, si li volem dir així, la deixo sense serifa, per diferenciar. He afegit i ordenat altres informacions de la pàgina, possiblement accessòries per tothom, però que jo volia deixar clares. Més informació sobre l’autor, privacitat, canals de contacte o fins i tot llicenciament. No vull deixar els menús gaire complicats (massa enllaços) i segurament alguna cosa no funcionarà en el mode adaptatiu, però ja ho aniré trobant. ...

David Poblador ha publicat “Apunts per a una estratègia digital de Catalunya”, una guia-proposta per a la digitalització de Catalunya, que posa negre sobre blanc un seguit de punts i conceptes clau per tal que el país no perdi el moment tecnològic actual. Com ell mateix diu, és un punt de partida per al debat (jo afegeixo: un molt bon punt de partida per al debat: llegiu tant l’article de presentació com la pròpia guia1, us valdrà la pena l’estona dedicada). ...

Una utopia s’acostuma a definir com quelcom no realitzable, una idea inabastable, que no es podrà fer realitat enlloc. La Wikipèdia ho deixa clar en la seva entrada: Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al segle xvi per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. Amb el pas del temps, degut a les implicacions filosòfiques contradictòries de la noció de «societat perfecta», el mot s’ha acabat utilitzant amb diverses accepcions. Així, en el sentit estricte, una utopia és la concepció imaginària d’una societat ideal. En el llenguatge corrent, una utopia designa un ideal irrealitzable; en aquest sentit, se l’entén com a sinònim de somni, il·lusió o quimera. ...